Esteu aquí

Història de Picassent

 

El municipi de Picassent és un poble situat a la comarca de l'Horta Sud, a 17 km de la ciutat de València. El terme municipal és el més gran i extens de la comarca, on podem trobar restes de l'època de bronze a l'Avenc de l'Àguila.

 

 

Les etimologies tradicionalment atribuïdes a Picassent pels filòlegs, per una part, fan referència a l'existència d'una vil·la rústica romana, el nom del propietari de la qual, un cert Picatius hauria donat denominació a un hipotètic "vicum Picatianum", que hauria derivat primer a Picacén i a la fi a l'actual Picassent.
 
Del llibre "Terra, població, economia i propietat sobre la història i la geografia de Picassent".
Manuel V. Febrer Romaguera, "Picassent Medieval" (p.79)
 
 

Un altra de les teories és que és tractaria d'un antropònim llatí de Picatius.Es trova documentat amb la forma Pigacen en la dotació de la Catedral de València pel Cid, en la primerenca data de 1098. Aquest antropònim llatí hauria evolucionat fins a la grafia actual.

 
Del llibre "Terra, població, economia i propietat sobre la història i la geografia de Picassent".
Manuel V. Febrer Romaguera, "Picassent Medieval" (p. 66)

 

 

A l'entrada del poble hi havia un om centenari que donava la benvinguda als visitants. Per als picassentins i les picassentines és tot un símbol i hui en dia és el nom de: la ràdio municipal, l'Institut de Picassent, el barri de l'Omet, el Butlletí Informatiu Municipal (BIM), una agrupació musical… Actualment, l’antic arbre, a causa de la seua mort, ha sigut substituït per un altre om, tot i que menys grandiós.

 


La patrona de Picassent és la Mare de Déu  de Vallivana, coronada l'any 1957

 

Les Festes Majors se celebren a principis del mes de setembre també en honor al Santíssim Crist de la Fe, venerat a l'Ermita de la Vallivana. Dins del patrimoni religiós, el poble compta amb la Parròquia de la Miraculosa, ubicada a la zona Sud del poble i que fou fundada l’any 1970. 
 

 

Pel que fa a l'economia, antigament predominaven els cultius de secà (el raïm), però la construcció de la séquia Reial del Xúquer a finals del segle XVII, transformà el terme en regadiu i, actualment, predominen els cultius de tarongers. Una altra part important de l'economia de Picassent és l’àmplia i variada xarxa de comerços, els serveis, en general, la construcció i la indústria, en què destaca el Polígon Industrial i les dos cooperatives agrocítriques.

 

A més a més, el poble té un paisatge, del qual podem gaudidr amb paratges naturals com: l'Avenc de l'Àguila, el Clot de les Tortugues, les Massies, el pantà d'Espioca (on podem trobar una vegetació d'arbres centenaris…).

 

En definitiva, Picassent és una població per a conéixer, viure i gaudir.

 

< ANAR A ENTORN

ANAR QUÈ VORE >

 


GALERÍA D'IMATGES

 

Site developed with Drupal